Créixer

Avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant. Sempre he pensat que la vida es com una carrera de cotxes, o de motos si vols, o inclús de patinets elèctrics. Nosaltres hem de guanyar, i per guanyar, no ens hem de deixar avançar, es a dir, trepitjar. 

Avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant. Somriure a la vida i escoltar el que et diuen, quedar-te amb lo que tu creguis convenient i prescindir d'aquells que creuen que tu no vals. Créixer es aprendre a despedir-se. Créixer es saber dir "adéu" a allò que no et convé, i obrir portes a allò que encara no coneixes. Res es el mateix, un segon després. La importància de saber-se despedir es essencial en el creixement de cada un de nosaltres. Créixer es avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant.

Camina cap on va tothom, però fes-ho de manera diferent. Segueix el camí, però no t'oblidis de mirar el que hi ha fora. Tot t'ensenya, tot t'aporta. No et cansis de descobrir. Quan ho hagis fet, t'hauran avançat, hauràs caigut, hauràs perdut.

Ja ho deia en Robe, "la vida es galopar un camino empedrado de horas minutos y segundos". La vida es aprendre a somriure quan per dins estàs plorant, perquè somrient es l'única manera de ser feliç, i si tu somrius, jo somric. 

I d'una vegada per totes arribi l'agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Breu Conte

Li agradava cantar cançons sota la llum de la lluna. Imaginava històries que somiava viure. Envoltat de flors i papallones sobre les espatlles, besava la noia que sempre havia estimat, i quan tornava cap cot cap a casa, la tornada ja havia oblidat. Estava enamorat de mil noies imaginaries, sense saber de cap ni el nom, ni l'edat.

Som

Sovint ens preocupem per aquelles coses que encara no tenim. Afegim problemes al nostre cap, busquem solucions a bones decisions i busquem problemes a grans idees.

L'ésser humà està creat per defecte, com l'únic animal capaç de caure dos cops en el mateix forat. Som una espècie complicada, tot i que per nosaltres som la millor. Som els únics que podem acabar amb nosaltres mateixos, i amb qüestió de temps, ho acabarem fent.

Però nosaltres no hi podem fer res, som així. Som gent ambiciosa, que sempre vol més i no entén la paraula "conformar-se". Si tenim 1000, voldrem 2000, i llavors 4000, i així successivament fins que algú ens digui: Ep! Aquests 20000 els vull jo. Ens discutirem, barallarem fins que un dels dos tingui aquells 20000 i l'altre no tingui res.. Sabeu aquells tres micos famosos, del "ver, oir y callar", quan vaig sentir per primer cop aquesta expressió vaig al·lucinar. Mai tres paraules han significat tant. Si tots nosaltres ens dediquéssim a observar el nostre voltant; ens dediquéssim a escoltar a la gent i les situacions que ens envolten; i ens dediquéssim a callar, el món no seria tant problemàtic... Vagis on vagis, sembla una competició, aviam qui te més diners, aviam qui cau millor, aviam qui te el cotxe més potent, aviam qui sap cantar millor, aviam qui es més guapo i te la cigala més grossa.

Tinc "només" 20 anys, però la vida ja m'ha ensenyat moltes coses. Si tots naixem i morim que importa si tu tens més sort que jo? Perquè en el fons, tot es sort.

Jo podré ser molt més feliç que tu, tenint molt menys que tu.

Feliç dia de la felicitat.

lluna plena

Hi han les roques, hi ha el ferro o hi ha un terra de formigó, però res d'aixó es tant fort com el sentiment de l'amor. Et pot fer somriure i no pensar amb res, ser la persona més feliç que en aquell moment estigui caminant sobre el planeta terra. Et pot fer plorar i destrossar-te per dins, sentir com no tens ganes de res, i tot et sembla de color negre.

L'amor es capaç de fer-te fer coses amb les que mai haguesis pensat que tard o d'hora acabaries fent. Es capaç de treure el millor i el pitjor d'un mateix. 

Hi ha qui no creu amb l'amor, i jo em pregunto si sense amor aquesta vida seria el mateix. Si somriuríem igual, i tindríem les mateixes ganes de viure que tenim. Si el valor de les coses seria el mateix i si ho intentaríem fer tot igual de bé.

Creume que no. Estimar la germana, la mare, el pare, la novia, els amics, el gos, inclús el llit, fa que la nostre vida tingui més sentit. Fa que ens agafem les coses amb ganes, i les intentem fer el màxim de bé possible. Estimar amb amor ajuda a que el sol brilli en el nostre món, i que cada nit hi hagi la lluna plena més bonica que haguem vist mai. 

No es fàcil, però hem d'estimar una mica més, i tot serà més bonic.

el llibre

Avui és un dia bastant rallat per mi. Històries meves i mogudes importants per mi, han fet que avui no sigui el millor dia de la meva vida. També ha sigut un dia, que ara que el sol ja no hi es, i que el fred set fica dins el cos quan camines pel carrer sota la llum d'una farola amb la bombeta que parpadeja a causa del vent, penso que realment en aquesta vida, tot esta escrit. Se que són diferents maneres de pensar, però jo ho tinc molt clar. Hi ha un puto destí escrit per tothom. Per lo tant si algo del que tenies ganes, no acaba succeint, no tinguis por ni caiguis en un pou, simplement no havia de passar.

Si que es veritat que la vida es com un llibre obert, amb pàgines blanques, on nosaltres tenim el boligraf del color que volem, i sóm nosaltres els que a base d'anar caminant i coneixent, anem escriguent lletra a lletra aquesta vida que anem visquent. Però això no treu, que hi hagi un destí marcat, com una serie de capitos que ja sabem que per més que volguem i que ens facin ilusió, no poden anar bé.

Són aquelles coses que vas descobrint mica en mica, com les primeres paraules d'un nado o el saber on fer pipi dels gossos. Seguire caminant per aquest camí on no veig gaire més lluny que quatre frases mal comptades que tinc per davant, tota la resta, encara esta per fer, i com diria Miquel Martí i Pol, tot es possible.