Avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant. Sempre he pensat que la vida es com una carrera de cotxes, o de motos si vols, o inclús de patinets elèctrics. Nosaltres hem de guanyar, i per guanyar, no ens hem de deixar avançar, es a dir, trepitjar.
Avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant. Somriure a la vida i escoltar el que et diuen, quedar-te amb lo que tu creguis convenient i prescindir d'aquells que creuen que tu no vals. Créixer es aprendre a despedir-se. Créixer es saber dir "adéu" a allò que no et convé, i obrir portes a allò que encara no coneixes. Res es el mateix, un segon després. La importància de saber-se despedir es essencial en el creixement de cada un de nosaltres. Créixer es avançar, continuar, caminar, no mirar enrere, sempre endavant.
Camina cap on va tothom, però fes-ho de manera diferent. Segueix el camí, però no t'oblidis de mirar el que hi ha fora. Tot t'ensenya, tot t'aporta. No et cansis de descobrir. Quan ho hagis fet, t'hauran avançat, hauràs caigut, hauràs perdut.
Ja ho deia en Robe, "la vida es galopar un camino empedrado de horas minutos y segundos". La vida es aprendre a somriure quan per dins estàs plorant, perquè somrient es l'única manera de ser feliç, i si tu somrius, jo somric.
I d'una vegada per totes arribi l'agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.
