2 d’abr. 2014

Breu Conte

Li agradava cantar cançons sota la llum de la lluna. Imaginava històries que somiava viure. Envoltat de flors i papallones sobre les espatlles, besava la noia que sempre havia estimat, i quan tornava cap cot cap a casa, la tornada ja havia oblidat. Estava enamorat de mil noies imaginaries, sense saber de cap ni el nom, ni l'edat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada