Som

Sovint ens preocupem per aquelles coses que encara no tenim. Afegim problemes al nostre cap, busquem solucions a bones decisions i busquem problemes a grans idees.

L'ésser humà està creat per defecte, com l'únic animal capaç de caure dos cops en el mateix forat. Som una espècie complicada, tot i que per nosaltres som la millor. Som els únics que podem acabar amb nosaltres mateixos, i amb qüestió de temps, ho acabarem fent.

Però nosaltres no hi podem fer res, som així. Som gent ambiciosa, que sempre vol més i no entén la paraula "conformar-se". Si tenim 1000, voldrem 2000, i llavors 4000, i així successivament fins que algú ens digui: Ep! Aquests 20000 els vull jo. Ens discutirem, barallarem fins que un dels dos tingui aquells 20000 i l'altre no tingui res.. Sabeu aquells tres micos famosos, del "ver, oir y callar", quan vaig sentir per primer cop aquesta expressió vaig al·lucinar. Mai tres paraules han significat tant. Si tots nosaltres ens dediquéssim a observar el nostre voltant; ens dediquéssim a escoltar a la gent i les situacions que ens envolten; i ens dediquéssim a callar, el món no seria tant problemàtic... Vagis on vagis, sembla una competició, aviam qui te més diners, aviam qui cau millor, aviam qui te el cotxe més potent, aviam qui sap cantar millor, aviam qui es més guapo i te la cigala més grossa.

Tinc "només" 20 anys, però la vida ja m'ha ensenyat moltes coses. Si tots naixem i morim que importa si tu tens més sort que jo? Perquè en el fons, tot es sort.

Jo podré ser molt més feliç que tu, tenint molt menys que tu.

Feliç dia de la felicitat.

lluna plena

Hi han les roques, hi ha el ferro o hi ha un terra de formigó, però res d'aixó es tant fort com el sentiment de l'amor. Et pot fer somriure i no pensar amb res, ser la persona més feliç que en aquell moment estigui caminant sobre el planeta terra. Et pot fer plorar i destrossar-te per dins, sentir com no tens ganes de res, i tot et sembla de color negre.

L'amor es capaç de fer-te fer coses amb les que mai haguesis pensat que tard o d'hora acabaries fent. Es capaç de treure el millor i el pitjor d'un mateix. 

Hi ha qui no creu amb l'amor, i jo em pregunto si sense amor aquesta vida seria el mateix. Si somriuríem igual, i tindríem les mateixes ganes de viure que tenim. Si el valor de les coses seria el mateix i si ho intentaríem fer tot igual de bé.

Creume que no. Estimar la germana, la mare, el pare, la novia, els amics, el gos, inclús el llit, fa que la nostre vida tingui més sentit. Fa que ens agafem les coses amb ganes, i les intentem fer el màxim de bé possible. Estimar amb amor ajuda a que el sol brilli en el nostre món, i que cada nit hi hagi la lluna plena més bonica que haguem vist mai. 

No es fàcil, però hem d'estimar una mica més, i tot serà més bonic.