lluna plena

Hi han les roques, hi ha el ferro o hi ha un terra de formigó, però res d'aixó es tant fort com el sentiment de l'amor. Et pot fer somriure i no pensar amb res, ser la persona més feliç que en aquell moment estigui caminant sobre el planeta terra. Et pot fer plorar i destrossar-te per dins, sentir com no tens ganes de res, i tot et sembla de color negre.

L'amor es capaç de fer-te fer coses amb les que mai haguesis pensat que tard o d'hora acabaries fent. Es capaç de treure el millor i el pitjor d'un mateix. 

Hi ha qui no creu amb l'amor, i jo em pregunto si sense amor aquesta vida seria el mateix. Si somriuríem igual, i tindríem les mateixes ganes de viure que tenim. Si el valor de les coses seria el mateix i si ho intentaríem fer tot igual de bé.

Creume que no. Estimar la germana, la mare, el pare, la novia, els amics, el gos, inclús el llit, fa que la nostre vida tingui més sentit. Fa que ens agafem les coses amb ganes, i les intentem fer el màxim de bé possible. Estimar amb amor ajuda a que el sol brilli en el nostre món, i que cada nit hi hagi la lluna plena més bonica que haguem vist mai. 

No es fàcil, però hem d'estimar una mica més, i tot serà més bonic.