Avui és un dia bastant rallat per mi. Històries meves i mogudes importants per mi, han fet que avui no sigui el millor dia de la meva vida. També ha sigut un dia, que ara que el sol ja no hi es, i que el fred set fica dins el cos quan camines pel carrer sota la llum d'una farola amb la bombeta que parpadeja a causa del vent, penso que realment en aquesta vida, tot esta escrit. Se que són diferents maneres de pensar, però jo ho tinc molt clar. Hi ha un puto destí escrit per tothom. Per lo tant si algo del que tenies ganes, no acaba succeint, no tinguis por ni caiguis en un pou, simplement no havia de passar.
Si que es veritat que la vida es com un llibre obert, amb pàgines blanques, on nosaltres tenim el boligraf del color que volem, i sóm nosaltres els que a base d'anar caminant i coneixent, anem escriguent lletra a lletra aquesta vida que anem visquent. Però això no treu, que hi hagi un destí marcat, com una serie de capitos que ja sabem que per més que volguem i que ens facin ilusió, no poden anar bé.
Són aquelles coses que vas descobrint mica en mica, com les primeres paraules d'un nado o el saber on fer pipi dels gossos. Seguire caminant per aquest camí on no veig gaire més lluny que quatre frases mal comptades que tinc per davant, tota la resta, encara esta per fer, i com diria Miquel Martí i Pol, tot es possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada