Sovint ens preocupem per aquelles coses que encara no tenim. Afegim problemes al nostre cap, busquem solucions a bones decisions i busquem problemes a grans idees.
L'ésser humà està creat per defecte, com l'únic animal capaç de caure dos cops en el mateix forat. Som una espècie complicada, tot i que per nosaltres som la millor. Som els únics que podem acabar amb nosaltres mateixos, i amb qüestió de temps, ho acabarem fent.
Però nosaltres no hi podem fer res, som així. Som gent ambiciosa, que sempre vol més i no entén la paraula "conformar-se". Si tenim 1000, voldrem 2000, i llavors 4000, i així successivament fins que algú ens digui: Ep! Aquests 20000 els vull jo. Ens discutirem, barallarem fins que un dels dos tingui aquells 20000 i l'altre no tingui res.. Sabeu aquells tres micos famosos, del "ver, oir y callar", quan vaig sentir per primer cop aquesta expressió vaig al·lucinar. Mai tres paraules han significat tant. Si tots nosaltres ens dediquéssim a observar el nostre voltant; ens dediquéssim a escoltar a la gent i les situacions que ens envolten; i ens dediquéssim a callar, el món no seria tant problemàtic... Vagis on vagis, sembla una competició, aviam qui te més diners, aviam qui cau millor, aviam qui te el cotxe més potent, aviam qui sap cantar millor, aviam qui es més guapo i te la cigala més grossa.
Tinc "només" 20 anys, però la vida ja m'ha ensenyat moltes coses. Si tots naixem i morim que importa si tu tens més sort que jo? Perquè en el fons, tot es sort.
Jo podré ser molt més feliç que tu, tenint molt menys que tu.
Feliç dia de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada